Recordant Barcelona 92 al Museu Olímpic i de l’Esport

El mes passat ens vam apuntar a fer un recorregut per recordar les Olimpíades de Barcelona 92 al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. Aquest és un dels pocs museus que ens quedaven a Barcelona per conèixer. L’oportunitat d’un itinerari guiat a l’anella olímpica amb un dinar especial al restaurant i visita per lliure al museu va venir perfecte per complir aquest objectiu. Una experiència animada sens dubte pel 20è aniversari dels Jocs Olímpics del 1992. Des del nou monument a l’encesa del peveter a la porta del Museu de l’Esport vam entrar a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys per la Porta de Marató. Feia anys que no m’hi passava per l’Estadi després d’haver estat un espai molt habitual per mi, en haver-hi jugat i treballat.

Ara el moviment principal és el de turistes, i fins i tot hi ha una botiga de souvenirs sota la tribuna, la qual estaria molt millor que tingués a la venda records del Cobi que no pas dels típics de la Rambla. Tal com ens va comentar la guia, tots els drets són en mans del Comitè Olímpic Internacional i això no facilita tornar a oferir un merchandising que va ser elogiat en el seu temps. La resta de la visita per les instal.lacions olímpiques va ser sempre per l’exterior, doncs hi ha dificultats per coordinar un itinerari per l’interior només per admirar els equipaments, una llàstima. També és trist veure que alguns espais com la Torre de Calatrava són víctima dels grafiters i és que el temps també passa per aquests edificis tant emblemàtics. És d’agrair conèixer curiositats i indrets que quan vas a veure o realitzar una activitat a la muntanya màgica no te’n adones, com la Plaça Europa, el mirador amagat sobre l’Estadi de la Foixarda, el Jardí de les Espècies, el monument de Luci Minici Natal o al guanyador coreà de la marató olímpica de Barcelona.

Respecte al Museu Olímpic, val a dir d’entrada, que en estar construït a l’interior de la muntanya no penses inicialment que la seva dimensió és considerable, res a veure amb la Galeria Olímpica que hi havia a l’Estadi de Montjuïc. El dia que el vam visitar hi havia una exposició temporal sobre els 100 anys de l’IAAF que arraconava momentàniament l’exposició de l’esperit olímpic a Catalunya. El recorregut cronològic per la història de l’esport és molt didàctic, amb moltes peces i testimonis d’esportistes destacats cedits pels mateixos. El que sí que trobo un gran error és no tenir com a millor exponent del bàsquet a Pau Gasol, el millor esportista català de la història i que recentment ha superat els 15.000 punts a la NBA, i en canvi hi ha una fotografia del desaparegut Fernando Martín. Igualment en fer referència al Futbol Americà hi ha un maniquí amb un uniforme anònim quan podia anar vestit d’uns dels inquilins que més anys va tenir l’Estadi Olímpic: els Barcelona Dragons. També trobo que es fa excessiva referència en els medallistes espanyols, perdent una mica la dimensió mundial que hauria de tenir el museu. Encara es veu més clar que cal una actualització en veure el vídeo sobre els mites olímpics, que s’atura a l’any 2.000. Tanmateix són molt interessants la resta d’àrees, especialment la dedicada al desenvolupament dels jocs de Barcelona amb les espectaculars cerimònies d’obertura i clausura, però també d’altres el fons de Joan Antoni Samaranch o la vessant més divulgativa de l’esport. Malgrat aquests aspectes a millorar us recomano totalment la visita a un museu que malgrat haver-se inaugurat l’any 2007 crec que encara és un dels més poc coneguts de Barcelona i es mereix molta més promoció.

A continuació teniu les fotografies de la jornada.

Technorati Tags: Barcelona, Olimpiada, Jocs Olímpics, instal.lacions, cerimònia, Catalunya, motivació, turisme, esport, esforç, il.lusió, Pau Gasol, Dragons