Propostes del 2007 sense resposta al 2013
En el moment de redactar aquest article, a 31 de maig de 2013, es publica la següent notícia: “La Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona ha donat llum verd avui a l’aprovació definitiva al POUM de Gelida”. A la informació es diu que “L’any 2007, l’Ajuntament de Gelida va aprovar inicialment el nou POUM, amb la voluntat de resoldre l’esgotament del planejament urbanístic vigent fins aleshores i d’establir unes pautes de desenvolupament més ajustades a la topografia del municipi. El nou document, que té un horitzó temporal de 15 anys, preveu la possibilitat de passar dels 7.100 habitants actuals als 11.000″ i continua amb alguns detalls sobre el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. El que no es comenta és el resultat de la pluja d’al•legacions presentades. En el meu cas, en vaig presentar 5 amb l’únic objectiu de millorar el planejament urbanístic de Gelida, ja que cap mesura afectava directament l’únic pis amb hipoteca del qual sóc propietari. Però aquest document determinarà i molt el futur de Gelida i la seva gent, com també ho ha fet l’anterior. Potser no pas per la seva acció, sinó precisament per haver quedat rebassat en quedar caducat als anys 90, i en podem veure els efectes a tot el poble. El fet de no comentar el resultat de les al•legacions a l’ajuntament no m’ha estranyat perquè desconec si s’han estudiat, però el que tinc clar és que ni tan sols s’han contestat. Em consta que el meu cas no ha estat ni molt menys l’únic en aquests 6 anys de llarg silenci de l’Ajuntament en la iniciativa més important de les seves obligacions. Així doncs aprofito l’excel•lent oportunitat d’expressió ciutadana que tenim al Llibre de Festa Major per mostrar un resum de les idees aportades el 2007 en aquestes propostes sense resposta. Es poden consultar els documents complets al meu bloc www.danielgarciaperis.cat
Arguments comuns a totes les propostes, les quals volen potenciar el turisme a Gelida:
- Per les seves bones comunicacions Gelida ha crescut en els darrers anys com a destinació residencial i d’activitat econòmica industrial. No ho ha fet però com a destinació turística, tot i tenir elements turístics remarcables. L’oferta turística no és incentivada malgrat aquestes condicions de connexió per transport públic i privat amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- El centre comercial de Gelida pateix per la tendència al model de dispersió que afavoreix la mobilitat en vehicle privat a les grans superfícies i centres de serveis propers, de forma contrària al que s’hauria de dirigir segons els principis de sostenibilitat.
- La condició transversal de l’activitat econòmica turística a tots els sectors productius, i ser intensiva en mà d’obra, s’ofereix com a alternativa i reequilibri als usos econòmics del sòl, tot fixant de manera sostenible l’entorn natural, la identitat i el patrimoni cultural dels gelidencs.
- La incentivació de l’activitat econòmica turística ha d’estar coordinada entre els sectors públics i privats, però per les característiques de la població de Gelida ha d’estar liderada per l’Ajuntament. Dins d’aquesta estratègia cal una promoció decidida dels elements turístics del municipi, a fi de crear un tret diferenciador que potenciï les atraccions turístiques basat en les noves tendències de l’experiència personal i la innovació turística.
Arguments específics de les propostes:
1. Destinar l’espai de la Casa del Senyor a centre de promoció i gestió turística.
Les qualitats de l’edifici per a aquests usos són excepcionals gràcies a l’autenticitat històrica de la seva catalogació, que el fa un element turístic més i la localització amb visió directa, des de la seva part superior, dels principals atractius de Gelida, com el Castell, el Funi, l’entorn natural i el centre històric.La localització és perfecta ja que està comunicat a peu amb l’Estació Superior del Funicular i el pàrquing de la plaça de la Vila, a més és el punt del centre històric més proper del Castell i de l’entorn natural, i serveix de nus de la resta d’elements turístics.
La creació d’un hotel de categoria 3*/4* que a més permeti la celebració de reunions d’empresa i petits congressos, ben comunicat amb Barcelona, permetria equilibrar l’ús econòmic del sòl i afavoriria la dinamització del comerç i turisme, així com el sector de la restauració, gràcies al consum que es generaria a l’entorn i en ser un equipament d’aplicació turística bàsic. La proximitat a pols turístics com Barcelona, Montserrat, el Penedès i el Circuit de Catalunya indica les altes possibilitats d’èxit i rendibilitat de l’establiment futur.
La creació d’un parc/edifici d’oficines permetria equilibrar l’ús econòmic del sòl i afavoriria la dinamització del comerç del casc urbà, així com el sector de la restauració, gràcies al consum intern que el perfil d’aquest tipus de treballadors i les seves empreses efectuen en el seu entorn. Aquesta situació també permetria la difusió turística amb el boca-orella personal dels empleats i la publicitat addicional de ser la seu corporativa d’una gran empresa i milloraria la imatge i coneixença de Gelida.
El Funicular de Gelida, patrimoni històric, cultural i turístic de tots els gelidencs, necessita un espai on tant residents com visitants puguin conèixer el seu desenvolupament i els canvis al seu entorn. La rehabilitació del Funicular el convertirà en un mitjà de transport modern i el transformarà en porta d’entrada turística i element clau de mobilitat sostenible. Existeix un emplaçament idoni a Gelida per a l’establiment d’un ‘Museu del Funi’ com a nova atracció turística i cultural. Aquest emplaçament comprèn l’edifici i terrassa d’ús municipal situats sobre l’Estació Superior del Funicular. La localització és perfecta ja que és molt cèntric i a la distància més petita possible, just a sobre, d’aquest mitjà de transport. A més l’espai interior és suficient per a mostrar la seva història. Si la rehabilitació del Funicular planteja la incompatibilitat d’ús dels antics vagons, un d’ells pot ser situat a la terrassa d’aquest espai superior per crear una nova atracció turística visual exterior i d’experimentació interior, mitjançant un viatge al llarg de la seva història amb projeccions audiovisuals i moviments de simulació del trajecte tradicional.
Per falta d’infraestructura, ara mateix el pas de l’autopista pel terme de Gelida només beneficia el transport privat de turismes i el transport pesant de mercaderies. La inclusió d’una terminal d’autobusos i autocars a més a més de millorar els serveis a la població afavoriria la dinamització econòmica, especialment de l’activitat turística en proporcionar un equipament d’aplicació turística bàsic. Actualment no hi ha cap aparcament per a autocars a Gelida i la seva possible implantació ha de ser allunyada del casc urbà per tal com la xarxa viària no permet circular vehicles d’aquest volum. Existeix un emplaçament idoni a Gelida per a la inclusió d’una terminal d’autobusos i autocars que rendibilitzaria el pas de l’autopista pel terme municipal gràcies a les entrades nord i sud (propera construcció), i que està molt ben comunicat amb aquesta i el casc urbà. Aquest emplaçament és l’espai annex a l’Estació Inferior del Funicular, en direcció a la carretera i l’autopista. Gràcies a aquest emplaçament crearíem un veritable complex d’estació intermodal d’entrada i sortida a Gelida amb els serveis de Funicular – RENFE – Línies Autobús (interurbanes i nuclis) – Terminal Autocars – Aparcament de vehicles privats, d’acord amb els criteris actuals de mobilitat urbana i sostenible. La facilitat de connexió entre RENFE i Autopista que plantejaria la proposta pot ser determinant per aconseguir la implantació final de l’equipament estratègic en el cas que els barems de la població i/o demanda de Gelida no fossin determinants.
Article publicat al Llibre de la Festa Major de Gelida 2013
Technorati Tags: Ajuntament, Gelida, Penedès, urbanisme, planificació, al·legació, participació, comunicació, ciutadania, política
Web Social