Special Typical Catalan Tapas

Què volen els turistes que ens visiten? Veure la nostra autenticitat, tal com som, o exigeixen una imatge determinada?

El passat Sant Jordi, al davant de la Catedral de Barcelona i tot atapeït de seguidors del Manchester, hi havia el següent cartell al bar-terrassa Estruch.

Les tapes ja han deixat de ser patrimoni de madrilenys, andalusos i bascos, ara resulta que també hi han tapes genuïnament catalanes. De fet cercant per la xarxa t’hi pots trobar que aquesta percepció s’està estenent entre els que ens visiten. Si fos un nou producte gastronòmic, el.laborat i promocionat sota uns paràmetres de qualitat l’aplaudiríem. Però només es tracta de les típiques racions de truita o “pescaditos” que han canviat “spanish” per “catalan”. Estic a favor d’una Barcelona turística cosmopolita on el que és propi i forani sigui promocionat, però sense barrejar conceptes. Amb el mateix criteri trobo correcte els “tablaos de flamenco”, doncs és una manifestació cultural completa que, en un principi, no admet barrejes locals. Una altra cosa són souvenirs que no tenen a veure amb el país, els quals sí es venen com a records autòctons des de Barcelona fins a Lloret de Mar ciutats com Barcelona fins a pobles com Lloret de Mar.

No fa ni 2 anys que Barcelona volia posicionar-se com a ciutat de referència gastronòmica internacional. Es vol potenciar el turisme d’alt poder adquisitiu, com és el cas de l’augment sostingut dels creuers o la recerca de nous nínxols de mercat amb el turisme sanitari. També hi ha propostes per allunyar-se del turisme de masses. Totes aquestes iniciatives generaran ressò entre els grans mitjans de comunicació i per tant un poder d’atracció constant, però són els detalls la base de tot. Sinó en tenim cura podem generar frustració, encara pitjor que la falta de promoció. Les Rambles de Barcelona són a la 4a posició de les atraccions turístiques més decepcionants del món segons la CNN.

Technorati Tags: Barcelona, globalització, turisme, autenticitat