L’Hospital de Barcelona és un hotel i prou

L’Hospital de Barcelona el van construir per les Olimpíades per ser un hotel de luxe. Amb l’estructura ja començada va ser comprat per SCIAS per acabar convertint-se en un hospital de la mútua Assistència Sanitària Col.legial. Sembla ser que atessora molts guardons i certificats de qualitat que fa dir als responsables que és un dels millors hospitals d’Espanya. Per a mi, pel cas que explicaré ara, no ha passat de ser pel que inicialment va ser projectat: un hotel.

Fa uns dos mesos, una senyora barcelonina de 78 anys va caure a casa seva i es va fer una important ferida a la cama. Va estar de sort, doncs per la seva edat i la resta de malalties cròniques que patia, asma, varius, artrosis, cor cansat, múltiples al.lèrgies, etc. no es va trencar cap ós. Malgrat això sempre havia tingut les cames delicades i les ferides li costaven molt de curar-se. Aquesta no seria una excepció. A més a més darrerament li sortia un líquid de la pell de les cames pel qual el seu metge vascular, el Doctor Carles Miquel Abbad que visita a la clínica CIMA de Barcelona, ja no sabia que fer-li a banda que tingués les cames enlaire. La ferida no millorava i s’havia infectat. Després d’una visita al domicili, la metgessa de capçalera va decidir que la ingressessin a l’Hospital de Barcelona per tractar-li a consciència allà però sempre sota la responsabilitat del Dr. Miquel.

L’ingrés va ser la tarda del passat dimarts 6 de maig. Li van posar les cames enlaire sí, però per a que no patís pel dolor de la posició el Dr. Miquel va decidir que li administressin morfina. Era el primer cop que li donaven i malgrat el quadre clínic complicat no li van monitoritzar les constants vitals. La morfina li treia el dolor però també li relaxava el cos en general, ment i cor. El matí del divendres 9 de maig no es va despertar. El Dr. Miquel no sabia que dir i el director de l’hospital va demanar fer una autòpsia judicial per curar-se en salut d’aquesta mort inesperada. La família va reclamar a la direcció la falta de control general de la seva mare i només haver-li tractat de la cama. Una prova de la dolenta organització de la planta va ser que mitja hora després de certificar la seva mort va entrar una infermera a prendre-li la pressió…

La perspectiva de fer aquesta autòpsia el següent dia laborable, el dimarts, va fer decidir a la família a demanar que no es fes per tal de poder enterrar la seva mare el més aviat possible. Per fer-ho van haver de signar un escrit que descarregava de responsabilitats a l’Hospital de Barcelona i que fins i tot assegurava que se sentien “satisfets” amb la tasca del centre. Per cobrir-se les esquenes el director va arribar a dir que la pacient va entrar a l’hospital en estat terminal… Totalment fals doncs el primer que haurien d’haver fet és monitoritzar totes les constants vitals si aquest hagués estat el cas.

Aquesta història hauria de servir-nos per concloure que la diferència entre sanitat pública o privada, bons o dolents hospitals, segells de qualitat, instal.lacions, etc. tot és relatiu. L’important és l’atenció al pacient. Per tant l’Hospital de Barcelona, a la vista del succeït, l’hem de catalogar en la seva justa mesura i la seva gestió no es correspon amb la seva nomenada.

Puc comentar aquest cas per haver-lo viscut directament doncs va ser la meva mare la que va morir divendres passat, coincidint amb aquestes inusuals pluges com si un malson s’hagués iniciat. He volgut aprofitar la possibilitat que em dona el bloc per compartir aquesta història i que pugui ser d’utilitat per a qualsevol que hagi d’anar a l’Hospital de Barcelona. És l’únic que puc fer ara doncs malauradament res em tornarà ma mare.

Technorati Tags: Hospital de Barcelona, SCIAS, Assistència Sanitària, CIMA, Carles Miquel Abbad, Carlos Miquel Abbad, hotel, error mèdic