Blau de Prússia

La generació que hi ha entre la teva i la meva ha estat un desastre, una calamitat. La pitjor de la història. Els ha perdut la cobdícia. Ens van veure pobres i van pensar que ells farien el que calgués per no tornar a veure misèria.

Aquesta és la demolidora descripció que fa el vell Berenguer a l’Andreu Boix, protagonista de ‘Blau de Prússia‘, sobre la realitat andorrana.

He acabat de llegir aquesta novel.la, Premi Carlemany 2006, sobre una trama policíaca ubicada a Andorra que relaciona un crim transfronterer actual amb la crema de la talla de la Mare de Déu de Meritxell fa trenta anys enrera. M’ha agradat especialment la radiografia de l’identitat andorrana i amb una redacció subjectiva que fa l’autor Albert Villaró.

Recordo quan era petit l’efecte que em va produir pujar a Andorra a comprar i trobar tots els comerços tancats. Era un 8 de setembre, la festa de la Mare de Déu de Meritxell, l’únic dia a l’any on per llei tots els establiments tanquen amb motiu de la festa nacional andorrana.

Technorati Tags: Blau de Prússia, Albert Villaró, Andorra, Meritxell