octubre 11, 2008

Escales mecàniques a Gelida: Un luxe per a un poble amb mancances

L’Ajuntament de Gelida va aprovar al darrer ple instal.lar unes escales mecàniques a un carrer del poble. Era una proposta de l’equip de govern (PSC) que venia al seu programa electoral de les darreres eleccions i també a totes les anteriors des del 1991. Segons l’Enciclopèdia Catalana, luxe és una “cosa supèrflua, no necessària, que hom té, usa o fa”. Aquesta és la meva opinió sobre aquesta decisió, contraposada a mancances bàsiques que té la vila i que no estan gens resoltes. Per arribar a aquesta conclusió he analitzat els arguments a favor i en contra. Aquest anàlisi és el que comentaré a continuació i també avui a la nova temporada de la tertúlia del Ritme de la Vila de Ràdio Gelida.

A favor:

Era una proposta concreta i és prioritari que es compleixin els programes electorals. La promesa d’escales mecàniques és habitual a les campanyes electorals.
Un ajuntament desenvolupa moltes feines que no són vistes per la ciutadania, cal que hi hagin projectes que la ciutadania pugui “tocar” per visualitzar en que es gasten els seus impostos.

En contra:

El projecte té un cost de construcció de 698.000 Euros. Al 2008 Gelida té 6.600 habitants. Surt a 105,75 Euros per persona, però la inversió es farà a un sector molt determinat del nucli del poble beneficiant als veïns que viuen a l’entorn de l’escala. A un radi de 100 metres poden viure com a molt uns 1.000 gelidencs. És per tant un projecte massa car per a beneficiar un número reduït de veïns però que paguen els residents a tot el municipi.

No hi ha cap estudi de quantes persones pugen i baixen diàriament per aquestes escales, ara fixes. Sembla increïble però és cert que es destinaran gairebé 120 Milions de les antigues pessetes a un eix de comunicació que desconeixem quin ús se’n fa ara mateix per justificar la millora. És una percepció meva però crec que diàriament no la deuen fer servir més de d’una cinquantena de persones. Per tant no podem treure la xifra de rendiment de la inversió, però a primera vista sembla ruïnosa. Aquest tipus de transport no s’instal.la en pobles sinó en grans ciutats que amb una gran població justifiquen una rendibilitat i un repartiment assumible dels costos entre centenars de milers de residents. Els exemples més propers són Barcelona, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramanet o L’Hospitalet de Llobregat.
El projecte està subvencionat al 50% per la Diputació de Barcelona. Cal recordar que la Diputació Provincial fa una tasca de suport a tots els ajuntaments del seu àmbit d’una manera coordinada i que no pot afavorir uns municipis sobre d’altres. Per tant si subvenciona les escales no pot col.laborar en altres projectes. Això impedeix portar a terme altres iniciatives pendents en aquest mandat i fa les escales mecàniques prioritàries per a Gelida. A més a més el pressupost de la Diputació acaba sortint de la mateixa butxaca de tots els contribuents, inclosos els de Gelida, per tant no deixa de ser un retorn finalista.
L’equip de govern ha descartat alternatives totalment vàlides a la instal.lació de les escales mecàniques per millorar la mobilitat. No sé si ni tant sols les han estudiades doncs la resposta de l’Alcalde als plens municipals ha estat que si ho veien tant fàcil haver-ho fet quan governaven. El mandat anterior van governar ERC i CiU en coalició, però el PSC va estar abans governant durant 12 anys i no va fer les escales. L’alternativa més senzilla consisteix -tal com es veu al mapa i a les fotografies que conté- en connectar l’ascensor del CAP amb el Pati dels Lluïsos mitjançant una passera. Arribant a un acord amb la Parròquia o comprant directament aquest local totalment en desús, i que necessita una remodelació. De ben segur que no costarà set-cents mil Euros i es guanyarà un nou equipament pel poble. L’altra alternativa, també més econòmica, és un bus urbà. Per exemple a Sant Sadurní tenen un servei licitat per un cost de 70.000 Euros i connecta tots els barris del municipi. D’aquesta manera a Gelida milloraria no només la comunicació entre aquests dos carrers sinó entre tots els nuclis de població, beneficiant a tots els ciutadans per igual.

Mostra un mapa més gran

A les escales mecàniques no poden pujar persones amb mobilitat reduïda, amb cadira de rodes, o mares amb cotxets. Això redueix el seu ús. L’opció de l’ascensor és per a tots tipus de vianants i a més demostraria als ciutadans com s’amortitzarien els recursos públics, en aquest cas posant d’acord l’administració local i el departament de sanitat per donar un doble ús a l’ascensor de l’ambulatori.
Aquest tipus d’escales mecàniques al carrer són molt sensibles als actes vandàlics i a un mal ús, a més a més han de complir unes estrictes mesures de seguretat, això pot provocar la seva aturada durant llargs períodes de temps, i per tant veure limitada la seva utilitat.
Les escales mecàniques no són més que un servei de transport públic, el qual necessita inspecció, vigilància, consum energètic i sobretot un manteniment de reparacions. Això fa que l’import d’aquest manteniment sigui molt car i allà on es projecten s’ho pensin molt abans d’instal.lar-les. L’Ajuntament de Gelida encara no ha licitat el manteniment ni ha volgut comunicar cap xifra, però acostumen a ser un 10% del valor de l’obra. Per tant serien uns 70.000 Euros, pràcticament el mateix cost d’un servei de bus urbà per a tots els habitants del municipi.
El cost del manteniment de les escales mecàniques hipotecarà amb una càrrega fixa i important els serveis de l’ajuntament. Les conseqüències seran que no podran millorar o encara empitjoraran altres serveis. Per mirar d’evitar-ho s’aplicarà una recepta prou coneguda que és pujar les contribucions i els impostos.
A Gelida sabem d’això doncs la raó que el Funicular passés de l’Ajuntament a la Generalitat era que no podia assumir el manteniment perquè ja no era rendible, i això que el Funi és un servei de transport molt útil. Malgrat tot es repeteix la història.

Per totes aquestes raons penso que la instal.lació d’unes escales mecàniques a Gelida no estan justificades en cap carrer doncs no és un servei que es pugui demostrar amb dades a la mà la seva viabilitat. A més a més hi han alternatives molt més vàlides i menys costoses que permeten solucionar la mobilitat en el carrer on es volen instal.lar i de retruc la mobilitat general de tots els nuclis amb un bus urbà. Quan els gelidencs podran utilitzar aquest servei, segons tenen previst al 2009, al poble seguiran havent-hi les mancances actuals –i no em refereixo només a escales d’altres barris com les que apareixen a les fotos– sinó més importants com dotar a l’Ajuntament de recursos per donar un servei adient a les actuals llars d’infants i inclús poder fer la nova Llar d’Infants amb un cost similar a les escales mecàniques, per evitar els abocaments incontrolats, construir la nova biblioteca, etc. Tant de bo aquesta experiència serveixi per ser més exigents amb els programes electorals i que hi hagi més participació ciutadana per tal de poder triar les prioritats del que es fa amb els nostres impostos.