Democràcia electrònica: No és la forma, és el contingut

Aquesta setmana he sentit notícies que els universitaris votaran a traves d’internet a les pròximes eleccions, o que s’ha fet una elecció de l’Ajuntament jove de Sant Andreu de Llavaneres com a proves de democràcia electrònica. Crec que ja comencen a ser força anys de proves i res d’aplicacions concretes a la participació ciutadana en la vida política mitjançant les anomenades “noves tecnologies”. A banda de retardar d’aquesta manera la seva implantació, es centren en els aspectes formals com a principals inconvenients –per això sempre involucren al segment més jove de la població– quan el principal problema és el contingut dels assumptes a decidir. En tinc exemples propis d’aquesta gestió totalment deficient, electrònica o no.

En altres àmbits, com pot ser hisenda o sanitat, la gestió pública per mitjans electrònics està més que assumida. Des d’internet, mòbil i fins i tot la TDT podem pagar els impostos amb una validesa fora de dubtes. De la mateixa manera a la sanitat pública ens gestionen dades tant sensibles com el nostre expedient mèdic sense problemes. En altres àmbits de govern com la justícia el problema és la manca de inversió. Però en matèria de participació ciutadana, i malgrat tenir totes les administracions els recursos necessaris, no s’implementen els mecanismes per a una democràcia directa que les noves eines de comunicació poden aportar amb eficiència. Ja no només parlo que el vot electrònic és abordat com una prova constantment, sinó que la participació del ciutadà a l’administració és menystinguda i si és per mitjans electrònics, potser encara més.

En l’exemple que volia explicar, vaig fer l’any passat una sol.licitud a l’Ajuntament de Gelida mitjançant el servei e-tram de la Diputació de Barcelona l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) amb el següent resultat. A la petició, que al poble col.loquialment li diuen “voldria”, demanava que al meu carrer, on passen força cotxes i motos a velocitat excessiva, col.loquessin reductors de velocitat tal com hi ha en d’altres carrers propers. El recorregut de l’acció ha estat el següent:

5 de novembre de 2007: Faig la petició i rebo el següent e-mail amb remitent Atenció al ciutadà i assumpte Sol.licitud registrada.

Sr./Sra. DANIEL GARCIA PERIS,
la seva sol·licitud del tràmit Queixes i suggeriments s’ha rebut correctament.

Dades d’identificació del tràmit:
Número de registre: E/000324-2007
Data i hora: 05/11/2007 20:24:16

Gràcies per utilitzar el nostre servei de tràmits en línia.
Atentament,
Ajuntament de Gelida.

6 de novembre de 2007:  Al dia següent rebo del mateix remitent i amb l’assumpte Actuació realitzada.

Sr./Sra. DANIEL GARCIA PERIS,
li comuniquem que, amb data 06/11/2007, s’ha realitzat una actuació sobre la seva sol·licitud del tràmit Queixes i suggeriments.

Actuació realitzada: Actuació 000
Descripció de l’actuació realitzada: Senyor,
En resposta a la seva queixa, li comuniquem que l’hem traslladat a la policia municipal, per tal que facin un informe al respecte.
Gràcies

Dades d’identificació del tràmit:
Número de registre: E/000324-2007
Data i hora: 05/11/2007 20:24:16

Gràcies per utilitzar el nostre servei de tràmits en línia.
Ajuntament de Gelida.

16 de setembre de 2008: Després d’un temps més que prudencial faig una nova sol.licitud pel mateix mitjà recordant que l’anterior està pendent des de fa 10 mesos i rebo un e-mail automàtic amb una resposta idèntica a la primera.

Sr./Sra. DANIEL GARCIA PERIS,
la seva sol·licitud del tràmit Queixes i suggeriments s’ha rebut correctament.

Dades d’identificació del tràmit:
Número de registre: E/000177-2008
Data i hora: 16/09/2008 23:17:15

Gràcies per utilitzar el nostre servei de tràmits en línia.
Atentament,
Ajuntament de Gelida.

Però el millor de tot és que a l’àrea d’usuari del meu identificador digital surt que la primera sol.licitud es va donar com a finalitzada el mateix dia que em van enviar l’e-mail que li demanaven l’informe a la Policia Local. No he rebut cap comunicació més. Evidentment hagués esperat una resposta afirmativa o negativa o que se seguia estudiant amb un nou informe… però no un silenci que no és pot confondre mai amb el “silenci administratiu”. S’ha de contestar d’una manera o una altra, i sort que era una suggerència –tractada com a queixa– i no un permís per alguna activitat. Ara bé si ho hagués fet presencialment m’haurien fet més cas? Doncs segur que no. La prova és que al juny del 2007 vaig presentar per escrit 5 al.legacions al nou Pla General i no s’han contestat encara. Però ni a mi ni a les altres gairebé 200 al.legacions pendents des de fa un any i mig. Sort que les meves també eren suggerències i no incidències particulars que afectaven a les propietats com de ben segur ha d’haver-hi. En comentar aquest despropòsit m’han recomanat que m’adreci al Síndic de Greuges, que s’ho prenen molt seriosament. Sí, però el que necessito que s’ho prenguin seriosament és a l’Ajuntament de Gelida, i no ho sembla pas.

La conclusió de tot plegat és que, ara per ara, tant se val la forma de participació ciutadana a les institucions, sigui electrònica o presencial, el problema està en que els que estan al poder, els representants, no tenen la voluntat de donar una participació real al poble, els representats. Encara que ara mateix li donessin oficialitat al vot electrònic, hi hauria la mateixa desafecció entre ciutadania i política, si aquest no té un valor decisori a l’acció quotidiana.

Technorati Tags: democràcia, participació, ciutadà, tecnologia, vot, Gelida, ajuntament, representació, poder, tràmit, POUM