gener 30, 2009

Per què el Cementiri de Sants és a L’Hospitalet?

Moltes vegades m’he preguntat perquè el Cementiri de Sants, el qual després de l’annexió a finals del segle XIX pertany a Barcelona, es troba dins el terme municipal de L’Hospitalet de Llobregat, al carrer Terra Alta. Recentment vaig trobar la resposta al llibre del 1996 “Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat” de Josep M. Jordà i Capdevila. Malgrat que he vist que s’han avançat en publicar l’història a la xarxa, he pensat de compartir-la al bloc tal qual apareix escrita, afegint-ne algunes fotografies actuals. Aquest llibre és molt interessant, està ple de petits records i anècdotes locals d’aquest barri a cavall entre els districtes de Les Corts i Sants a Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues de Llobregat de manera que possiblement torni a fer-ne més apunts sobre ell.

Dibuixos a la ceràmica del Cementiri de Sants

EL CEMENTIRI DE SANTS

Antigament tots el cementiris eren situats dins el clos de la respectiva església, en el lloc anomenat la Sagrera, o lloc sagrat que constituïa l’església, amb les seves dependències (lloc per a guardar el producte del delme i primícia, que es pagaven amb el lliurament dels productes de les collites; col.legi, també s’hi situaven els difunts abans d’enterrar-los, etc.), dins 1’espai de trenta passes que el bisbe concedia a la parròquia el dia de la seva consagració. A la Sagrera, fins i tot, hom quedava resguardat d’ésser detingut.

En molts pobles petits encara trobem el cementiri flanquejant velles esglesioles.

La de Sants també tenia el cementiri al costat de l’església; després, l’any 1831, el van situar una mica més lluny, al costat d’on, més tard, hi va haver les cotxeres dels tramvies.

Referent a aquest cementiri, Josep Miracle, en el treball Sants, cent anys enrera, dins l’obra intitulada "De sol ixent a sol ponent", editada per l’Arxiu municipal del districte de Sants-Montjuïc, va escriure:

Al peu d’ aquest turó capçat amb l’església i el cementiri hi havia can Santoma. La meva mare era minyona de servei d’aquesta casa, i prou vegades m’ havia contat l’esglai que li causava, a les nits, el vol de les òlibes que passaven xiulant anant cap el cementiri.

Quan amb els anys es va traslladar el cementiri al seu emplaçament actual [Collblanc], i es va fer el rebaix per a construir les cotxeres dels tramvies, van aparèixer bastants esquelets amb els punys entre les dents. Aquesta descoberta va commoure terroríficament els veïns de Sants. L’explicació més plausible era que es tractava de gent que havia mort de ràbia pel fet d’haver estar enterrats en vida, error que no eren infreqüents en els temps d’epidèmia.

A finals del segle passat, a causa del creixement de la població, es van plantejar la necessitat de buscar un emplaçament per a construir un nou cementiri dins el terme parroquial.

Com que Collblanc pertanyia al terme parroquial de Santa Maria de Sants, es van fer les gestions a prop de l’Ajuntament de 1’Hospitalet de Llobregat per obtenir el permís. Aquest ajuntament segurament va considerar que l’emplaçament que es proposava quedava prou lluny del centre de la població de l’Hospitalet i es va acordar autoritzar la nova construcció.

Amb tot, el nou cementiri no havia d’ésser parroquial, sinó municipal de Sants, ja que encara el terme de Sants no havia estat absorbit per Barcelona.

El propietari del terreny escollit era el senyor Salvador Nonell i Canals, natural i veí de 1 ‘Hospitalet; els terrenys eren coneguts per "la Cova", i li van pagar 17.575 ptes. És el cementiri que tots coneixem com el "Cementiri de Sants".

En el llibre d’ Actes de l’ Ajuntament de Sants, el dia 16 d’agost de 1878, s’hi va fer constar:

Hoy se ha firmado la escritura de compra del terreno del Nuevo Cementerio y [se ha aprobado] que el dia de la inauguración se invite a las autoridades, asistiendo asimismo una música fúnebre.

Com podem veure, s’havia programat una inauguració d’aquelles que se’n diuen "de bombo i platerets". Els esdeveniments, però, es van precipitar. Es va donar una circumstancia no prevista. Quan estaven acabant-se les obres, va morir un dels regidors que havia portat a cap les gestions per a la construcció del cementiri, el senyor Francesc Carné i Font.

En el llibre d’ Actes de l’ Ajuntament de Sants, hi consta:

17 de diciembre de 1878. Muere el ex concejal y nuevamente electo Sr. Francisco Carné y Font, y se hace las diligéncias para que pueda ser enterrado en el nuevo Cementerio; se interesa al Sr. Gobernador, Diputado provincial y al Párroco para que este recurra al Sr. Obispo y obtenido resultado favorable se acuerda inaugurar el NUEVO CEMENTERIO con la inhumación del cadáver del concejal electo FRANCISCO CARNÉ y FONT, que es enterrado el dia siguiente.

Com veiem, no es va portar a cap la inauguració del cementiri com estava previst amb música fúnebre, sinó amb la inhumació del cadàver d’un regidor.

El rector de Sants, mossèn Francesc de Paula Crusellas, en nom del municipal senyor bisbe efectuà la benedicció del nou cementiri.

L’any 1913, l’ Ajuntament de l’Hospitalet s’oposà a la sol. licitud del de Barcelona d’efectuar una ampliació d’ aquest cementiri.