Les inversions públiques tenen peatge

El 24 de gener va finalitzar el termini per a que els ajuntaments presentessin els seus projectes al Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), també conegut com a Pla Zapatero. Tot i que hi havia un bon ventall de tipologies a destinar aquesta aportació especial del Govern de l’Estat per valor de 8.000 milions d’Euros, la majoria ho invertiran en actuacions sobre la via pública. La necessitat d’aprofitar al màxim aquesta “Grossa de Nadal”, pocs acostumats a rebre subvencions directes, i presentar els projectes en un temps molt limitat –un mes i mig– marcarà el resultat d’aquestes obres arreu de la geografia. Ja veurem si aconsegueix reactivar l’economia de consum i generar prou llocs de feina. Del que estic segur és que d’aquesta precipitació hi hauran butxaques beneficiades, encara que com he descobert recentment en el cas de Gelida, continuaran sent les mateixes.

El Fons s’inclou dins un pla estatal d’estímul de l’economia que ha de permetre, mitjançant aquestes inversions extraordinàries de les corporacions locals, generar nous llocs de treball. Les obres que es podran finançar a través del Fons han d’emmarcar-se en alguna de les següents actuacions:

• Adequació, rehabilitació o millora d’entorns i espais públics urbans, així com de promoció industrial.
• Els equipaments i les infraestructures de serveis bàsics a les xarxes viàries, de sanejament, enllumenat i telecomunicacions.
• Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edificis i equipaments socials, sanitaris, educatius, culturals i esportius.
• Les dirigides a la protecció del medi ambient i la prevenció de la contaminació, les de gestió de residus urbans Aixa com les orientades a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica.
• Les de supressió de barreres arquitectòniques.
• Les de conservació del patrimoni municipal i protecció i conservació del patrimoni històric del municipi.
• Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora de la xarxa d’abastiment d’aigua potable a domicili i tractament d’aigües residuals.
• Les dirigides a promoure la mobilitat sostenible urbana i les adreçades a millorar la seguretat vial.
• Les de prevenció d’incendis.
• Les destinades a la promoció del turisme.

A Gelida li ha tocat poc més d’un milió d’Euros. En comptes de decantar-se per una obra necessària i prioritària, l’equip de govern ho aplicarà en 14 petites actuacions disseminades pel municipi, les quals la majoria són remodelacions de carrers. Aquest ha estat el criteri i no pas la possibilitat de crear més llocs de treball en qualsevol de les actuacions disponibles. Tampoc no ha estat un problema de no tenir projectes pendents. Precisament l’Ajuntament va encarregar l’any passat, amb un cost de 7.850 Euros, un estudi per a un pla de desenvolupament i comerç a Gelida que entra dins les opcions d’aquestes inversions i que no s’ha tingut en compte en cap de les actuacions. La voluntat de “esquitxar” el màxim de nuclis i barris fan que per exemple es faci la pavimentació i el clavegueram de la vorera del camí d’accés al barri Sant Salvador quan aquesta era una actuació que havia de fer com a compensació l’empresa constructora d’uns terrenys de la zona i que s’estava negociant. Un altre cas incongruent serà la remodelació de la calçada a plataforma única pel Carrer Mossèn Jaume Via a la que no es passaran contribucions especials als veïns quan justament al costat, al Carrer Major, els veïns i comerciants van haver de pagar el 15% del cost l’any passat. Això és un greuge, a banda que un carrer estret on el pas de vehicles és freqüent no és la millor acció apropar-los encara més als vianants. Podria seguir amb la manca de prioritat de la majoria de la resta de projectes, gestats íntegrament des de l’equip de govern i que, encara per aprovar els pressupostos pel 2009, falta per veure si aquests inversions via FEIL poden fer baixar les inversions que ordinàriament l’Ajuntament faria.

Encara més increïble és conèixer que l’equip de govern de l’Ajuntament ha encarregat 13 dels 14 projectes a l’estudi professional d’arquitectura del mateix arquitecte municipal. És molt probable que, a l’igual que en ocasions anteriors –durant força anys– la direcció d’obres s’encarregarà a l’arquitecte tècnic municipal, el qual ja està a l’Ajuntament amb dedicació completa, amb un sou de 55.000 Euros anuals! Esperem que la direcció de aquestes obres no els adjudiquin a ells mateixos, les 14 obres s’haurian d’executar simultàniament –s’han d’acabar abans de finalitzar l’any– i seria millor que equips externs les dirigissin, sinó és així en el moment de realitzar la direcció d’obres la mateixa persona cobrarà honoraris com a empleat municipal i com a aparellador d’una empresa externa per la mateixa feina i en el mateix horari! Si comptem que els projectes i la direcció d’obra a totes les actuacions són aproximadament un 10% de l’obra, a aquests senyors els ha tocat la grossa: uns 100.000 Euros! A més a més d’aquesta manera el municipi perd també un nivell de control en aquests obres. Per qui no ho sàpiga en una obra poden haver tres perfils tècnics implicats: el redactor del projecte, el director de l’obra i els arquitectes municipals com a part contractant. Així doncs, d’entrada, l’objectiu d’aquest pla de crear nous llocs de treball ja no l’aconseguim doncs s’està donant feina redactant els projectes als que ja en tenen… Podria estar justificada l’externalització de la realització dels projectes perquè aquests serveis tècnics tinguessin una gran càrrega de feina, però per la crisi no ho fa així ni molt menys, doncs l’activitat urbanística és molt baixa, on fins i tot obres en curs que estan parades des de fa mesos.

Aquest pla beneficiarà famílies però no crec que seran les que estan passant més problemes per la crisi, doncs afecta a tota l’economia en general i no només a la construcció, i sobretot aguditzarà els procediments pocs clars als ajuntaments petits i el desgavell urbanístic insostenible. Caldrà veure d’aquí uns mesos quants dels llocs de treball anunciats a tort i a dret es compliran. Més valdria que aquesta inversió de 8.000 milions d’Euros hagués estat destinada a que l’administració pública agilités el pagament a les empreses a les que treballa, a les que deu 32.000 milions d’Euros, especialment els Ajuntaments al sector de la construcció amb una quantitat similar a la destinada al Fons d’Inversió Local.

Technorati Tags: crisi, anticrisi, feina, subvenció, projecte, inversió, urbanisme local, ajuntament, Gelida, arquitecte, despesa