Visió d’Espanya a Barcelona

Després de València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, és a Barcelona l’exposició “Sorolla. Visió d’Espanya”. Organitzada per Bancaixa, serà al MNAC fins al 3 de maig per després continuar a Madrid i tornar, per a finalitzar, a València. És una oportunitat única per contemplar unes obres gegantines i espectaculars que han sortit per primer cop de la seva seu de Nova York, i també és una nova oportunitat per veure com s’aprofita per promocionar la concepció de l’espanyolitat a Catalunya.

El pintor valencià Joaquim Sorolla retrata en 14 immensos panells, plens de llum i de color, l’aspecte més folklòric de la geografia espanyola. Va ser un encàrrec del mecenes Archer Milton Huntington entre 1912 i 1919, per a la col·lecció de la Hispanic Society of America. A més a més aquesta obra mestre va tenir una finalització dramàtica, tal com relaten Felipe Garín Llombart i Facundo Tomàs Ferré, Comissaris de l’Exposició, al pòster informatiu que regalen a l’entrada de la sala:

El dia 29 de juny de 1919, Joaquim Sorolla va enviar des d’ Ayamonte un telegrama a la seva família on els comunicava la finalització de l’últim quadre per a la decoració de la Hispanic Society of America, Ayamonte. La pesca de la tonyina. El 10 de juliol estava de tornada a Madrid i el 20 del mateix mes va notificar a Archer M. Huntington l’acabament de la sèrie; tots dos van projectar un nou viatge a Nova York (Sorolla hi havia estat ja el 1909 amb motiu de la seva primera exposició) per muntar definitivament els plafons, però el viatge va quedar com un desig no realitzat perquè el 17 de juny de 1920 el pintor va patir un atac d’hemiplegia. La malaltia de Sorolla va causar problemes: el pintor no podia firmar ni manifestar la seva voluntat, motiu pel qual ni es podia lliurar l’obra ni pagar allò que se n’havia estipulat, a pesar de la intervenció de Clotilde, la seva esposa, davant Huntington mateix. Calgué esperar la defunció de l’artista, el 10 d’agost de 1923, i la resolució d’allò que s’havia relacionat en el testament perquè la Hispanic Society liquidés el contracte firmat el 1911, i el 26 de gener de 1926 es va inaugurar la «Sala Sorolla». Amb anterioritat a la marxa de les pintures a Nova York, hi va haver veus que es van alçar per reclamar-ne l’exposició a Espanya, abans del desplaçament, i així es pretenia obviar la clàusula firmada per Sorolla en el contracte que explicitava que les obres no s’exposarien en cap altre lloc abans que a la Hispanic Society, però al final els advocats de la societat nord-americana van obligar a complir estrictament el contracte firmat.

Aquí són les 14 teles exposades però només l’exposició permet veure molt millor els detalls que en el seu emplaçament original. Sens dubte aquesta gira serà tot un èxit, i especialment a Barcelona, no només per la categoria de l’obra, sinó per la promoció que se li ha fet, des de connexions en directe als informatius de TV3 fins a la contractació d’espais publicitaris milionaris a la ciutat, sense oblidar que és una exposició gratuïta en temps de crisi. Coincideix en el temps amb l’exposició d’un altre Joaquim –aquest català– Joaquim Mir, que no ha tingut tanta sort i se’n fa la seva exposició a un espai privat, el CaixaForum. Aquest fet és una bona analògia de la situació del país i també dels objectius actuals de Bancaja i La Caixa. Tampoc és casual el fet que la mostra Visió d’Espanya es faci al Museu Nacional d’Art de Catalunya, doncs tal com diu la informació de l’inici:

Són catorze composicions que relaten una determinada síntesi espaciotemporal de moments característics de nou de les actuals comunitats autònomes, regions europees històriques les imatges de les quals s’ensenyen unides per donar una idea sumatòria d’Espanya.

Malgrat aquestes consideracions recomano totalment visitar l’exposició per veure l’obra més gran d’aquest genial pintor.

Technorati Tags: Sorolla, Espanya, Barcelona, MNAC, art, cultura, promoció, nacionalisme