Setmana Santa globalitzada

El moment de canvi accelerat de les tradicions i la globalització de costums que estem visquent és el que volia parlar ara, en unes dates tant assenyalades com la Setmana Santa, arrel d’haver fet ahir i per primer cop de portant del Sant Crist de Gelida. Però el Gil, qui m’ha embolicat en aquesta afició, ho ha explicat molt bé i coincideixo plenament en els comentaris del Via Crucis a Gelida. Haig de confessar que no només era la primera vegada que participava sinó, el primer cop que el veia. Això ja diu quina era la meva motivació per afegir-me…

La primera imatge de la Setmana Santa que em ve al cap de les processons al carrer són les típiques d’Andalusia. Per poder comparar amb el via creu del matí, a la nit vam anar a Masquefa per veure la processó de la "Cofradía del Cristo Crucificado y Nuestra Señora de los Dolores" amb la Banda de Músics de Can Parellada i cant de saetes incloses.

No n’estic pas en contra d’aquestes manifestacions, tot al contrari, la força d’una afició es demostra exercint-la al carrer i lliurement. A més a més tots aquestes activitats aporten vida als pobles, fan comunitat i ben organitzades poden despertar un interès turístic a diferents nivells. Ara bé, sempre cal recordar quin és l’origen cultural de la representació encara que això també obre el debat de l’integració.

Technorati Tags: Gelida, Penedès, Masquefa, Anoia, Setmana Santa, Via Crucis, processó, tradicions, costums, integració