Uluru o Ayers Rock, Montserrat a les antípodes

De muntanyes sagrades n’hi ha a tot el món, cada cultura i fins i tot cada poble en té la seva. Si hagués de destacar una en particular a banda de Montserrat, a la que pertanyo socialment, seria l’Uluru, en llengua aborigen, o l’Ayers Rock, com la van batejar els primers exploradors. Es troba ben bé al mig d’Austràlia i té algunes similituds amb el símbol català.

L’Uluru fa aproximadament una desena part que Montserrat, i si bé en tots dos casos la singular formació contrasta amb l’entorn i ha servit d’orientació durant milers d’anys, el fet que el desert australià sigui absolutament pla li dóna més relleu. Després de les tres hores d’avió des de la costa te’n adones de l’admiració que en tenen els aborígens a la seva muntanya, sortint màgicament de la plana. Més encara tenint en compte que tradicionalment es desplaçaven sempre a peu i no la perdien mai de vista encara que caminessin molts dies.

Només fa cinquanta anys de l’establiment del primer aeròdrom turístic i el primer motel per visitar l’indret, el qual pertany administrativament a l’estat australià del Northern Territory. Ara hi ha la ciutat de serveis turístics de Yulara amb un resort que disposa allotjament de totes les categories però costa veure si l’arribada del turisme ha significat una millora per la comunitat aborigen local. Penso que no gaire doncs malgrat estar molt acotat l’espai on es poden moure els turistes, hi ha un sender que puja a un dels cims de l’extrem de la muntanya amb un cartell informant que pot ser mortal per les condicions metereològiques i de desnivell. Malgrat tot moltes persones pugen igualment tot i que també s’informa prèviament que la muntanya té connotacions religioses pels nadius que s’hauríen de respectar, incloses la prohibició de fotografiar certs espais relacionats amb les celebracions rituals i emportar-se’n souvenirs naturals tampoc no està permès. De vegades aquest menyspreu es torna en contra.

La mobilitat a l’entorn de l’Uluru està molt limitada per a preservar el mediambient, tanmateix només hi ha una petita carretera que fa la circumval.lació i el clima desèrtic no engresca a aventures en solitari. Hi ha un punt de vista panoràmica amb un gran pàrking per a vehicles i autocars on es realitzen les excursions facultatives estel.lars de la visita al monument: La posta de sol sobre l’Uluru amb la copa de vi i a primera hora del dia següent la sortida del sol sobre la muntanya al mateix emplaçament. Com veieu a les fotografies el canvi de color és espectacular i és una de les grans atraccions.

Tens una sensació estranya en trobar-te pràcticament a la fi del món i envoltat de tants turistes, però les vistes compensen haver fet tants quilometres per a contemplar-ho. L’estada habitual a la zona es completa visitant una font que increïblement neix als peus del sec Ayers Rock. També caminant per l’única formació muntanyosa propera, el Kata Tjuta, de mides molt més grans que l’Uluru i on es refugia la majoria de flora i fauna del entorn, formant un interessant parc natural de la regió australiana coneguda com l’Outback.

Technorati Tags: Austràlia, Uluru, Ayers Rock, turisme, Montserrat, símbol