El Penedès també existeix

Aquesta setmana s’ha estrenat a TV3 el programa El paisatge favorit de Catalunya. Malgrat ser la mateixa fórmula del Britain’s Favorite View, les imatges i la realització són de qualitat. Són aquelles produccions que sempre triomfen, que ens redescobreixen el territori i que incentiven la participació del telespectador en poder votar per SMS quin dels tres espais presentats ens agrada més o ens sentim identificats. La meva sorpresa és conèixer que cap dels 24 personatges ens permetrà veure i votar pel Penedès.

El Penedès és sinònim de paisatge i crec que és prou representatiu de Catalunya com per haver estat inclòs –parlo de l’imatge clàssica de les extensions vinyes amb caves i cellers– més encara si hi havia la intenció d’una distribució geogràfica de les localitzacions. De fet, el Penedès no surt gaire a TV3. La setmana passada va haver-hi dos esdeveniments penedesencs que es mereixien una mínima repercussió a la televisió pública catalana i no la van tenir: la Festa de la Cultura Penedès 2009 a Calafell i la III Trobada de Colles Castelleres del Penedès a Vilafranca del Penedès. Però l’àmbit de les dues trobades no era comarcal, sinó supracomarcal, concretament de les quatre comarques que reclamen ser Vegueria Penedès: Anoia, Alt i Baix Penedès i Garraf. A més a més la Plataforma per una Vegueria Pròpia que impulsa aquesta reivindicació era directament implicada, en ser premiada amb un Reconeixement Cultural el divendres i en coorganitzar l’aplec casteller el diumenge. Amb la majoria del govern de la Generalitat en contra de la Vegueria Penedès, potser hi ha una mà negra a TV3 que vol silenciar la seva notorietat a nivell català i de retruc silencia qualsevol sentiment identitari del Penedès?

O potser és que des del Penedès no ens sabem promocionar? El 2005 es va constituïr el consorci Enoturisme Penedès per tal que la tasca que s’estava fent des del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès s’ampliés fora de la comarca. Però des de llavors, a banda de crear el web l’any passat, no hi ha una actuació real fora de l’Alt Penedès tal com es pot veure en fer una consulta a l’oferta de visites al web. La promoció tampoc sembla aconseguir l’efecte desitjat. Potser és la falta de recursos. L’estiu passat llegia que una companyia d’autocars en cedia un espai publicitari a un dels seus vehicles que feia viatges per Europa i no recordo anuncis a la premsa generalista nacional. Excepcional és el número d’aquest mes de la revista Descobrir Catalunya dedicat al vi i cava al Penedès. La percepció que tinc és que la publicitat es fonamenta en workshops i fires sectorials amb el tríptic com a principal eina, sense aprofitar la relació directa amb el turista final que permet la xarxa. Però la causa també pot ser falta de voluntat política. El President del Consorci és Lluís Valls, contrari a la Vegueria Penedès, el qual com a Alcalde de Gelida ha demostrat que no creu en el turisme com a activitat de promoció econòmica en ser impulsor del futur polígon industrial de Can Juncoses, que duplicarà la superficie industrial del municipi i al ben mig de àmplies finques dedicades al conreu de la vinya. Un cop el Pla Turístic Integral de l’àmbit de la Vegueria Penedès va quedar en un miratge després de la dimissió del seu responsable, cadascú es concentra a treballar en el seu àmbit, destacant la bona feina que es fa a la comarca de l’Anoia i des de Sant Sadurní. Malgrat tot aquest dir i no fer, segueix havent-hi aquest esperit de promocionar la marca Penedès en la seva totalitat i sembla que la Ruta del Xató vol liderar-la.

Nota:
Una versió d’aquesta entrada va ser publicada a l’edició del 29-5-09 del setmanari El 3 de Vuit.

Articles publicats a el 3 de vuit:

Technorati Tags: Penedès, paisatge, Catalunya, TV3, vegueria, comarca, cultura, castells, turisme, enoturisme, vinícola, Calafell, Vilafranca, informació, xarxa, promoció, vi, cava, celler