Món Sant Benet, l’art de la dosificació

Apostar pel turisme cultural recuperant monuments ens enriqueix socialment en una doble vessant. Ens permet recuperar la nostra història i impulsa l’economia. Catalunya ha aconseguit en més de 1.000 anys sumar un patrimoni monumental immens: viles, castells, monestirs, catedrals, masies, fàbriques, colònies industrials, edificis gòtics, modernistes i un llarg etcètera, a més a més dels artistes que ho han fet possible del quals no som conscients del seu potencial. El Món Sant Benet és un bon exemple d’aquest objectiu de recuperació cultural i impuls econòmic, així com de l’harmonització de l’administració pública i la iniciativa privada. És d’agrair que Caixa Manresa hagi portat a terme aquest projecte per tal d’incrementar l’oferta de turisme de qualitat oferint cada vegada més alternatives a l’esgotat “sol i platja”.

El Món St Benet és un complex turístic i museístic format per quatre espais diferenciats en el temps però amb el nexe comú del territori i la història de la societat catalana. L’atracció principal és el restaurat Monestir benedictí de Sant Benet de Bages, declarat monument nacional l’any 1931. Amb una creació que es remunta 1.000 anys enrera, va patir diferents èpoques d’esplendor i decadència fins que la desamortització de Mendizábal de l’any 1835 el va unir al club d’edificis eclesiàstics abandonats. La família del pintor Ramon Casas el va comprar el 1907 i el seu amic Josep Puig i Cadafalch va dirigir la restauració i també la reforma de diferents estances en residència d’estiueig. Així va quedar fins l’any 2000 que va ser venut per ser un important equipament turístic. Vaig tenir la sort que per feina vaig poder entrar-hi aquell mateix any i haig de dir que el canvi és espectacular. A la visita, on destaca el claustre amb els capitells romànics i la pila de l’Abat Rigola Frigola, li han afegit tres audiovisuals amb una representació hologràfica inclosa de la consagració del bisbe que la fa molt més amena.

La Fundació Alícia és un espai destinat a la investigació alimentària –el nom d’Alícia és resultat d’unir el principi i el final de les paraules alimentació i ciència– i és l’element que té menys relació amb la resta del complex. El xef Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster són padrins d’aquesta iniciativa que organitza diversos tallers divulgatius per als visitants. Amb l’entrada combinada que teníem ens van fer una xerrada tot descobrint diversos aromes i textures d’una caixeta que t’emportes de record. Que ningú esperi atipar-se ni provar cap esferificació. Em va semblar una activitat clarament a millorar. No sé si els tallers gastronòmics dirigits a grups i famílies seran millors, encara que pel preu haurien de ser-ho.

Les estances de Ramon Casas em van sorprendre. Situades on eren les antigues cel.les del monjos estan conservades amb els mobles i la decoració pròpia de la família del pintor. Novament el museu fa servir la tecnologia amb projeccions a llençols i dins falsos quadres per traslladar-nos al primer terç del segle XX, mentrestant sentim les explicacions del paleta que fa la reforma i la minyona de la casa. Es poden veure cinc pintures de Ramon Casas. Un recorregut perfectament calculat i que no permet tornar enrere, al qual potser haurien de “relaxar-lo” una mica per poder fer una visita més completa.

Al costat del monestir hi ha una antiga fàbrica textil que la família del pintor va fer construir quant el negocis amb Cuba van minvar en perdre les colònies. Ara les naus semblen buides a l’espera d’una segona fase. Seria una gran experiència completar el complex amb un museu industrial del textil recuperant aquesta antiga fàbrica. El canal per fer servir l’aigua del riu sembla intacte. El que és nou de trinca és l’edifici La Fàbrica que ocupa part d’aquest espai i on es pot trobar la recepció, les oficines, la botiga amb productes de tot Catalunya i un gran saló modular molt ben preparat per a tot tipus d’esdeveniments amb vistes al monestir.

Tal com diu l’eslògan del Món St Benet és tot “un món obert als sentits” i totalment recomanable visitar, però agafant l’eslògan de la Fundació Alícia –i d’acord amb el recorregut un pèl massa dirigit– és també “l’art de la dosificació”.

Technorati Tags: Món St Benet, Monestir, Sant Benet, Bages, Manresa, turisme, cultura, monument, gastronomia, modernisme, Ramon Casas, burgesia