Visita a Bodegues Torres

L’Enoturisme es defineix com l’activitat turística relacionada amb el vi i el cava, però sota aquesta apreciació genèrica s’obre un ventall molt ampli de modalitats. Una de les més genuïnes és conèixer el procés d’el.laboració, però que intrínsecament no deixa de ser una opció més de turisme industrial. Aquesta és la manera com a casa nostra Bodegues Torres mostra amb èxit les seves instal.lacions a Pacs del Penedès. De fet el Centre de Visites Torres acaba de complir 17 anys, convertint-se així en un dels reclams enoturístics més veterans al Penedès, i que rivalitza en rellevància amb les tradicionals caves Codorniu i Freixenet de Sant Sadurní d’Anoia.

Havia visitat Torres dues vegades anteriorment, una feia força anys com un turista més i una altra amb la feina de documentar la visita turística. Recentment, amb motiu del 17è aniversari del Centre de Visites i a través de la premsa comarcal em vaig assabentar de la promoció d’una visita gratuïta per a tots els penedesencs. Només havies de trucar prèviament per concertar cita i indicar la seva població. Em va semblar una excel.lent acció que calia recolzar i allà que hi vam anar., a més a més així podria també analitzar aquí.

D’aquesta manera m’agradaria destacar en sentit crític una de les fases turístiques que sovint no es vigilen suficientment: la recepció del visitant. Aquest punt un pèl oblidat és important, doncs és on comença realment el producte turístic, pràcticament des d’arribar al pàrquing. Així doncs després d’admirar la premsa de vi de l’entrada, la primera impressió que vam tenir no va ser bona doncs la noia que ens va atendre no tenia cap coneixement de la promoció i va haver de resoldre-ho amb una trucada. A més a més no parlava català i en un espai d’atenció al visitant és evident que quan més idiomes ens adrecem millor imatge donarem, i encara més si parlem de la llengua pròpia… La sala de recepció és molt amplia, pensada per a grups i una mica freda, amb detalls d’una altra època doncs segurament no s’havia modificat des dels seus inicis. Aquests van ser gràcies a l’impuls al turisme arrel de les Olimpíades de Barcelona 92. Llavors no es feien impressions de gran format a color ni tampoc s’estilaven els plafons d’aquesta mida sinó uns petits quadres informatius. Així s’ha quedat des de llavors. De fet aquesta línia dels 90 contínua a les suggerències de visites en no facilitar el web de cap d’elles.

Aquests detalls fan que els 10 minuts d’espera de la guia es facin llargs. Posteriorment passem a l’Auditori per veure l’historia de les bodegues i de la família Torres. Aquest vídeo si que està actualitzat, amb una explicació exhaustiva del grup empresarial familiar, però a l’igual que aquest tipus de material a grans cellers i caves és més aviat un vídeo publicitari corporatiu que no pas turístic. Un cop finalitzada la projecció ens dirigeixen cap al Túnel de les Estacions. Allà tenim una mostra audiovisual de la vida de la vinya al llarg l’any, inclosos els diferents aromes del cep que pots olorar. És una atracció que també serveix per “encotxar” al visitant al tren turístic. Tot i no haver tingut variacions des de que es va obrir, aquesta activitat multimedia és un gran encert i sempre sorprendrà el primer cop. A continuació s’inicia el recorregut del Tren Torres, amb audioguia en molts idiomes i que fa la visita realment còmode. De seguida anem a visitar el Celler Waltraud, la “joia de la corona” de Torres des del 2007. Entrem dins sense baixar del vehicle en cap moment. Desprès d’uns pocs segons totalment a les fosques, comença l’explicació. Mentre recorrem la nau circular hi ha la presentació de diferents vins a càrrec d’hologrames ben resolts, per acabar mostrant-nos totes les barriques. És la millor part de la visita i això es nota en els comentaris dels visitants, sobretot dels més petits.

Sortim d’aquest celler d’estètica molt moderna i prosseguim la visita a Bodegues Torres. Aquí tenim la part més “industrial” de la visita. Pots observar les instal·lacions: les bàscules on pesen els remolcs, la maquinària per calcular el grau del raïm, el cups on descarreguen els tractors, els dipòsits d’acer inoxidable i finalment passem per la cadena d’embotellat. Sempre sense baixar del tren i a més a més sense parades. Caldria però que incorporés algunes pauses per fer fotografies. Aquest és un dels millors records que valoren els turistes, és en benefici de la seva experiència i en definitiva de la publicitat de les bodegues. Tot i així no em puc queixar de totes les fotografies que vaig “caçar” al vol i les quals recomano veure per completar aquest apunt.

Baixem del tren un cop arribats novament al punt de partida. Uns plafons ens informen de la consciència ecològica de l’empresa, la qual també hem pogut observar al recorregut amb plaques fotovoltaiques al sostre de les naus, per exemple. La visita s’acaba amb un tast comentat, cava pels adults i most per als menuts. Si és un grup nombrós costa una mica seguir l’explicació de la guia. Com no podia ser d’una altra manera abans de la sortida passem per la botiga especialitzada amb el producte propi i la botiga de souvenirs. A la primera el bo i millor de Torres és al nostre abast. A la segona em va sorprendre per estar ben assortida de merchandising de tot tipus però només de la marca pròpia. Vaig trobar a faltar una part dedicada a productes del Penedès i de Catalunya, potser és un indici més del que ens falta per avançar plegats en matèria turística.

Technorati Tags: Bodegues, Torres, celler, visita, turisme, Pacs, Penedès, vi, enoturisme