Londres Nevat al Facebook

Des de fa uns dies en Jordi Llavina obsequia als seus amics del Facebook amb diferents tastets del seu nou llibre de contes. Els penja al seu mur de l’aplicació d’internet, com aquell nen que llença la pedra i espera… i l’espera té resposta: Els comentaris que alguns li han deixat i molts d’altres, com jo, hem quedat gratament sorpresos.

Missatge del 5 de novembre:

"Molts dels ornaments nadalencs de les botigues mostraven un aspecte pèssim, d’una tristesa incorregible, com un mural estripat en una classe de parvulari a final de juny. De les bombetes dels carrers que formaven estrelles i rens, en quedaven algunes d’enceses, però la majoria estaven foses o trencades" (del conte "Un tal Amat", dins LONDRES NEVAT. Dijous 12 a les llibreries)

Alguns dels nombrosos comentaris:

– Jordi!!! M’ha arribat el llibre! Quina il·lusió, amic, i quines ganes de rellegir-lo, ara ja imprès… Ah, i m’encanta la coberta. Oi que és del fotògraf aquell que t’agrada tant?
– Jo el tinc pendent… a veure si l’arreplego. I sí, la fotografia (com et vaig comentar) és excel·lent… no recordo quin fotògraf vas dir que era.

Missatge del 7 de novembre:

"La dona recupera el coneixement i mira de desempallegar-se de la pressió de les mans de l’home, del drap humit que ha començat a degotar-li per la cara" (del conte "Nosaltres també esperem", dins LONDRES NEVAT. Dijous que ve, a les llibreries)

Comentaris transversals:

– Ets brillant … no m’ho vull perdre
– Benvolgut Francisco, moltíssimes gràcies. M’afalaga molt, això que em dius. Friso perquè llegiu el llibre. La primera o la segona setmana de desembre faré la presentació vilafranquina. T’hi espero. Una abraçada!

Missatge del 10 de novembre:

"L’home, amb les mans protegides pels seus guants de cuir, en va palpar el cos descarnat. El corrent […] havia rentat el cos execrable i malmès. El va alçar, i no va ser fins llavors que va entendre què era el que havia rescatat: una horrible despulla regalimosa" (del conte "El branquilló de til·ler", dins LONDRES NEVAT)

Comentaris que no deixen indiferent:

Uf…aquest fragment si que provoca!!. Un sensació entre la sorpresa i la nàusea. Bé….t’asseguras una lectora. Vull saber més d’aquesta "despulla regalimosa". Au bon dia.

Les xarxes socials són un aparador de nosaltres mateixos i en Jordi utilitza el Facebook d’una manera brillant i novedosa. No tothom té la valentia de compartir i acceptar els comentaris de la gent. Encara menys d’una obra que l’has parida tu, que, com un fill, te l’estimes fins a la mort.

Bona sort Jordi!

Nota:
Aquest article ha estat publicat a l’edició d’avui del setmanari El 3 de Vuit.

Articles publicats a el 3 de vuit:

Technorati Tags: Jordi Llavina, Facebook, literatura, comunitat, contes