Ús de les TIC al turisme rural

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han convertit en la base material d’un nou tipus de societat: la societat de la informació i el coneixement. Aquestes tecnologies, que incideixen directament en la capacitat humana de generació i aplicació econòmica del coneixement, situen a aquest recurs i mercaderia de progressiva importància en el centre de l’escenari del desenvolupament capitalista. Aquest escrit pretén analitzar l’ús de les TIC al turisme rural amb una introducció de la situació actual. Aquest és un clar exemple com la irrupció de les TIC en el sector empresarial turístic va obrir noves oportunitats de negoci que fins i tot han permès l’exportació del model.

Què entenem per turisme rural?

El terme turisme rural engloba una sèrie de conceptes que es poden associar a l’activitat turística a l’espai rural en base a qualitats ambientals, econòmiques i culturals.

El millor recurs per definir el turisme rural es com el defineix l’administració. Prenem la regulació que es fa en el marc de l’administració catalana:

Són establiments oberts al públic, dedicats a prestar, de forma habitual i mitjançant preu, allotjament als usuaris turístics en habitacions o habitatges rurals.

Es divideixen en dos grups: agroturisme i allotjaments rurals, depenent de la obtenció de rendes agràries per part del titular. En cada grup es distingeixen quatre modalitats: la casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Les cases de poble han d’estar en nuclis de població de menys de 1000 habitants. La casa de poble compartida i la masia presten l’allotjament en habitacions, i la casa de poble independent i la masoveria, en habitatges rurals.

Els tipus d’establiments

Cada administració en fa una classificació i categorització dels establiments de turisme rural. Creiem que una de les més encertades és la que realitza el Departament de Turisme de la Generalitat de Catalunya:

    * Casa de Poble Compartida (CPC)
    * Casa de Poble Independent (CPI)
    * Masia (M)
    * Masoveria (MV)

De totes les característiques que han de complir detalladament els establiments de turisme rural hem de destacar el fet que a totes les modalitats l’edificació ha de ser anterior a l’any 1950. La funció principal de tots els establiments de turisme rural és la d’allotjament. Analitzem aquí aquesta funció, tot i així no cal oblidar que al turisme rural se li associen altres activitats de serveis turístics com agroturisme, ecoturisme, turisme de natura, cicloturisme, pesca, equitació, etc.

El turisme rural a Europa

Certament resulta prou complicat explicar la realitat del turisme rural a Europa en el seu conjunt. A l’igual que podem trobar països molt diferents culturalment i econòmica, es repeteix el resultat en el sector del turisme rural. Estudiem les estadístiques proporcionades pel següent article.

El total d’establiments de turisme rural a Europa arriba als 190.000, dels quals 160.000 es troben dins la zona UE15 (països de l’Unió Europea dels 15 estats membres abans de l’ampliació del maig de 2004), 25.000 als nous països de l’UE i 5.000 a d’altres països europeus segons les xifres de la "European Federation of Farm and Village Tourism" (Eurogites). Els principals països  amb establiments són França amb 60.000 establiments i 540.000 places, Alemanya amb 30.000 i 270.000, Regne Unit amb 25.000 i 225.000, Àustria amb 18.000 i 162.000, Itàlia amb 15.000 i 135.000, i Espanya amb 5.500 i 49.500. Val a dir que Espanya és un dels països on el sector ha crescut més en els darrers anys, tant en usuaris com en places d’allotjament.

En el cas de la demanda, val a dir que no hi han estudis fiables a escala europea, doncs està fortament marcada per l’indiosincràsia de la zona, però si que podem apuntar el perfil del consumidor de turisme rural com a comú a l’usuari d’aquests establiments:

Ús de les TIC al turisme rural

Analitzem l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) des de la posició dels consumidors i els empresaris, doncs creiem que en fan un ús força diferenciat.

Consumidors

El turisme ja no es pot entendre amb un model de negoci que ignori les TIC, no només per la gestió logística dels empresaris, sinó per la participació activa dels consumidors en els espais comuns creats, especialment en la informació dels establiments. Internet és l’àmbit TIC més utilitzat amb diferència pels usuaris del turisme rural, sobretot en l’espai generat per les xarxes socials que permeten conèixer els serveis i la recomanació d’aquests entre un gran nombre d’usuaris que cerquen informació turística. Segons l’ICT, en el 95% de la contractació de viatges hi ha una intervenció més o menys discreta del canal Internet. Les aplicacions de la web 2.0 també han permès la fidelització i la creació de comunitats entorn dels seus negocis i ha permès de captar-ne de nous gràcies a les valoracions que deixen els usuaris de la xarxa per mitjà d’eines com Facebook, Flickr, Youtube, etc.

Els blocs corporatius també són una altre de les eines que valoren positivament els consumidors per decidir-se per un o altre allotjament, doncs incrementa encara més la visibilitat dels seus negocis a la xarxa. Molts tenen una pàgina web corporativa, però no un bloc i encara menys actualitzat. Aquest detall també pot frustrar una possible compra per intuir l’usuari una futura desatenció durant la seva estada. No hi ha res més efectiu per a un establiment de turisme rural que tenir comentaris, positius i fins i tot algun de negatiu, per aconseguir un feedback de l’estada i aconseguir nous clients o millorar aspectes deficitaris.

Empresaris

De l’Informe ePyme 2008, anàlisi sectorial de implantació de les TIC a la pyme espanyola, el.laborat per Fundetec, es desprèn que en general l’escàs ús està limitant la productivitat de les empreses, en tots els sectors.

Tot i així, aquest estudi deixa el sector del turisme rural com un dels que fa una utilització més intensa de les seves possibilitats amb un 98,1% de penetració de l’ordinador a les empreses estudiades. Tanmateix la incidència d’ús d’internet també supera el 90%, fet que es considera un dels més alts comparativament amb la resta de sectors empresarials.

Les aplicacions informàtiques amb major presència són les d’ofimàtica, més habituals són les relatives a la gestió econòmica (comptabilitat, facturació, cobraments i pagaments, gestió amb entitats financeres), totes elles amb implantacions superiors al 50%. A l’extrem oposat se situen les aplicacions per a la gestió de personal (recursos humans, força de vendes, distribució, etc.), amb una presència al voltant del 20%.

Recomanem la lectura d’aquest informe per tenir una visió detallada del sector del turisme rural i la implantació de les TIC.

Technorati Tags: TIC, turisme, rural, agroturisme, ecoturisme, anàlisi, Europa, Catalunya, administració, empresa, client, UOC, web 2.0