Demà, Dia Internacional de la Salut

Demà, 22 de desembre, és l’esperada Rifa de Nadal, la grossa, dia que tothom somia que el nen o la nena de San Ildefonso canti un dels números que ha comprat.

El dècim de la feina, que no sigui que li toqui als companys i a mi no; les participacions dels col·legis dels nens, han de fer el viatge de fi de curs; les entitats del poble, pobres que tenen pocs recursos; la loteria de les botigues del barri, clubs de futbol, bàsquet… i així sense adonar-te et gastes una fortuna en il·lusions.

Demà, al matí, és aquest dia de les il·lusions. És el matí del que faria si em toques el primer premi. És el dia de ficar el cava a la nevera, per si de cas fos un dels afortunats. És pensar que respondria als de la tele, perquè la popular frase “per tapar forats”, com diu tothom, està molt gastada.

A mida que van sortint els primers premis les il.lusions es centren en els premis menors: “bé, potser em tocarà el quart o el cinquè…” i finalment acaba el sorteig desitjant que als menys tinguis un dels de la pedrera…

És migdia i durant tot el dinar a la televisió fan reportatges especials de totes les administracions, treballadors d´empreses i entitats afortunades amb els premis grans, i amb un pel d’enveja penses: “jo hauria dit o fet un altra cosa”.

Compres l’edició especial del diari per tenir el llistat i busques el teus números… Res! com sempre surt un més que el teu o un de menys. Acabes emprenyat, amb un munt de paperetes apartades, penses que s’ho miri algú altre per si t’has equivocat. Verificades novament les  paperetes i estripades per la meitat, calcules més o menys el que t’hi has gastat i penses convençut que l’any que bé no jugaràs res.

A la tarda, un pel més calmat, t’acabes dient la famosa frase: “Mentre que tinguem salut… podrem anar treballant per tapar forats”.

Technorati Tags: Sorteig, Loteria, Nadal, grossa, il.lusió