Només observant com es guarneixen les nostres cases podem observar que cada vegada està mes present l’estil americà nadalenc a la nostre vida: L’arbre de Nadal a dins i el Pare Noel ”made in Xina” penjat de la finestra. Cada cop són més els que omplen amb un munt de llums multicolors les seves balconades. Recordo de petit quan tothom feia el pessebre a l’entrada de casa seva, amb el naixement, els pastorets i més lluny els Reis que s’apropaven lentament. El nen Jesús no hi era fins el Dia de Nadal i els Reis arribaven el dia 5 just davant de l’establia. A la finestra deixàvem les sabatilles amb un platet de galetes pels esgotats Reis Mags.
Anteriorment, el Dia de Nadal, es feia cagar el Tió, una soca màgica que cada any guardava l’avi, amb unes formes recargolades que permetia amagar els regals. El Tió d’abans cagava xocolatines i dolços, com a molt pastilles de torró, del d’ara surten consoles de videojocs i multitud de regals. Els pares, pobres, són obligats cada vegada més a compaginar les tradicions d’aquí i les imposades per la globalització. En comptes de celebrar unes festes plenes de pau i harmonia es converteixen en una carrega cada cop més difícil d’afrontar econòmicament.
Technorati Tags: Nadal, globalització, regals, tradicions, Reis Mags, Pare Noel
Cuanta raó tens Dani, ja és ben veritat que estem submesos a una fastigosa societat de consum, perdent els nostres costums i arrels, alló que ens podria identificar, la nostra cultura, que no per ser utilitzada per menys gent vulgui dir que sigui pitjor, perdem l’identitat, les arrels i encara tenim collons de demanar l’independencia, ja és ben cert allo de que tenim el que ens merexem. Visquen els tres reis, els mags, els altres ja sabeu.
Gràcies per il·lustrar el teu comentari amb una foto meva.
Cuanta raó tens Dani, cada cop més influenciats per una societat tan capitalista i comsumista, ens deixem perdre les nostres arrels, les tradicions, la nostra cultura i identitat, i tot i així demanem l’independencia. Sotmesos al consum, al tindre més que el vei, al donar·ho tot i només aconseguim que les coses perdin el seu valor per lo poc que costa aconseguir·les ( per qui les reben, per qui les paguen ben bé que ho sap el que val ). Visquen els tres reis ( mags ) els altres, ja sabeu.
Gràcies per il·lustrar el teu comentari amb una foto meva.
[…] Quan arriba el Nadal i l’Any Nou sempre he sentit parlar si aquest període és patrimoni de la família i la solidaritat o de les compres i la diversió […]